El darrer número d'un quinzenal de Tarragona obria la portada amb un titular d'impacte: "Atemptat contra la llibertat d'expressió a la Selva del Camp". Tot perquè el seu alcalde ha decidit fer complir la llei. Des de fa temps, una empresa de radio local té instal·lada una antena al municipi de la Selva, des de la qual emet a través de diverses freqüències. Cap d'aquestes emissores emet amb la corresponent autorització. I no només això, sinó que l'antena es va instal·lar després que l'Ajuntament li denegués la construcció.
Els responsables d'aquesta empresa van fer cas omís a la denegació de la llicència i van aixecar igualment l'antena, posant-la poc després en funcionament. Per aquesta antena emeten diverses programacions editades directament pel propietari de l'antena (Tot Música Ràdio SL), a més d'altres emissores que han llogat els serveis d'aquesta empresa.
Ara, quan les coses comencen a posar-se clares per a l'Ajuntament, el Grup Tot Música fa allò que en Ferran Monegal anomenaria "periodisme d'empresa": fan servir una publicació gratuïta ('La Ciutat') per a atacar l'Ajuntament de la Selva del Camp. I ho fan denunciant un atemptat a la llibertat d'expressió per part de l'alcalde. Que em perdonin els periodistes de carrera (jo no en sóc), però un dels manaments del periodisme hauria de ser alguna cosa com "No diràs 'llibertat d'expressió' en va".
Aquest cas no té res a veure amb la llibertat d'expressió. És molt més senzill: per poder fer ràdio comercial (remarco: "comercial") cal tenir la corresponent llicència. És cert que el procediment legal per a obtenir la llicència és complex, però això no vol dir que quan s'intenta tancar una emissora sense llicència es pugui deduir directament que es tracta d'una acte de censura. I més greu encara: no es tracta només d'una emissora, sinó d'una empresa que fa servir un recurs públic, que és de tots (l'espectre radioelèctric) per fer negoci, llogant les freqüències que gestiona als seus clients.
Si munto un 'top-manta' al mig de la Rambla, i ve la Guàrdia Urbana, els puc acusar d'atemptar contra la llibertat de comerç? Doncs aquest cas és molt semblant. No és el mateix una petita emissora sense ànim de lucre, que emet amb poca potència i que no provoca interferències, que tot un grup empresarial que es dedica a fer negoci d'un bé comú, entra en el mercat de la publicitat local (competència deslleial), emetent amb potències bestials i, en algunes ocasions, provocant interferències.
En democràcia, la llibertat d'expressió s'ha de respectar i defensar. Però les lleis s'han de complir.
En els darrers anys han vingut apareixent al Camp de Tarragona diverses emissores de ràdio pirates (sense llicència). Per llei, les dues úniques vies per a aconseguir una llicència de ràdio comercial són presentar-se als concursos del CAC o per transferència, sempre que es compleixin certs requeriments.
Les dues vies tenen les seves complicacions: per una banda ja han sortit a concurs totes les freqüències planificades per a ús comercial i per l'altra, la majoria de llicències en funcionament es troben en mans de les grans cadenes i, per tant, difícilment es desfaran d'elles.
Això fa que sigui pràcticament impossible que una nova emissora comenci a emetre de manera legal. Quan una emissora vol emetre, el que acaba fent és buscar una freqüència on no molesti massa, que no faci massa soroll, i emetre, tot i que sigui sense llicència. L'administració no acostuma a entrar d'ofici, i si no molesta, rarament serà denunciada per la competència.
Fins aquí podríem pensar que, tot i ser il·legal, podria ser admissible, en ser l'única manera de poder emetre. Però com sempre tot té un límit.
En el cas de Tarragona, la majoria d'emissions pirates són gestionades per una única empresa. Això ha creat un mercat 'negre' de les ones, on alguns fan negoci amb un bé públic (les ones hertzianes). El mètode? Anar ocupant freqüències per després oferir-les (llogar-les) a empreses interessades en fer arribar la seva programació a Tarragona.
El cas és que les administracions podrien fer alguna cosa més, molt més, per evitar aquestes situacions. Primer, tancar totes aquelles emissores sense llicència, tal com va demanar el CAC fa uns mesos. Però també és necessari un canvi en la legislació per tal de permetre que aquelles emissores que vulguin emetre puguin fer-ho, pagant les taxes corresponents d'ús de l'espai radioelèctric, evitant així el mercat negre.
El que no té gaire sentit és que siguin els ajuntaments els encarregats d'intentar posar ordre, perquè poca cosa poden fer. Aquest estiu hem vist com un tribunal ordenava l'enderroc d'una antena de ràdio des de la qual emeten diverses emissores il·legals, a instàncies d'un ajuntament. Cal tenir en compte, però, que el fet denunciat no va ser l'emissió de ràdio, sinó que s'havia construït una antena de telecomunicacions quan s'havia demanat llicència d'obres per a construir una caseta d'eines.
Per cert, no hem d'oblidar que el president Montilla, quan encara era ministre d'Indústria (2004), va prometre que es lluitaria contra les emissores pirates. No va fer res com a ministre i sembla que com a president de la Generalitat, tampoc està fent gaire.
Fa pocs dies va començar la lliga de futbol. Un començament de lliga que ha tingut com a protagonista la confusió generada al voltant de la televisió. Enguany s'ha estrenat un nou model de televisar el futbol. Un model que suposa que entre diverses televisions es reparteix el total de partits. Així, no n'hi ha prou a abonar-se a una única plataforma per a poder veure tot el futbol. A més, s'ha afegit l'aparició d'un nou canal, Gol Televisión, que emet en una nova modalitat, la TDT de pagament.
Aquesta confusió ha fet que molts aficionats s'hagin quedat sense veure futbol. I encara no queda clar com podran veure els partits de la segona jornada. De moment, només a les grans ciutats estan disponibles els descodificadors per a veure la TDT de pagament. A Tarragona, probablement, ens haurem d'esperar a finals de setembre, com a mínim.
Hi ha dues raons principals per a explicar aquesta nova situació. I les dues són econòmiques. Per una banda, la crisi, que també afecta el sector àudiovisual, ha fet impossible que els drets del futbol s'hagin pogut vendre de manera conjunta pel seu elevat preu. Així, el propietari dels drets d'emissió (Mediapro) ha hagut de vendre aquests drets dividint-los en paquets a diferents canals per tal d'abaratir-ne el preu.
L'altra raó, que ha "obligat" a l'aprovació de la TDT de pagament, ha estat la impossibilitat que el mercat de la publicitat assumeixi tot el cost de la producció televisiva. En pocs anys hem passat de tenir menys de cinc televisions comercials a tot l'Estat a una vintena. Els ingresos de tots aquests canals provenen, majoritàriament, de la publicitat, un mercat que es troba en fase de diversificació degut a l'aparició de nous suports (Internet). A més, la crisi econòmica també ha afectat negativament el mercat publicitari ja que molts anunciants han reduït les partides pressupostàries dedicades a la publicitat.
Així les coses, haurem d'oblidar-nos de la situació de la temporada passada, on cada cap de setmana podíem gaudir de cinc o sis partits de primera en directe i en obert, i ens haurem d'anar acostumant a tornar a pagar per veure el futbol (i altres continguts 'premium') a través de diferents suports i canals, o escoltar-los per la ràdio.
Des que fa unes setmanes es va aprovar, pel mètode d'urgència (decret llei), la TDT de pagament per part del Consell de Ministres, han estat moltes les veus que s'han sentit en contra d'aquesta decisió. Una de les últimes ha estat la d'Alejandro Fernández, regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, en unes declaracions recollides per diversos mitjans locals (Tarragona21, Tottarragona , delCamp). El mateix Fernandez publicava aquest dijous un article d'opinió al digital delCamp.cat.
Sobre el TAC12, el canal públic en el qual participa l'ajuntament de Tarragona, i pel qual ha de pagar uns 800.000 euros, ja hem parlat anteriorment en aquest blog, i més que parlarem a partir del mes vinent, quan es posi definitivament en marxa. Ara, però, ens quedarem amb l'altra part, la TDT de pagament.
La planificació de la TDT (no només la de pagament) podria haver estat molt millor. Només cal comprovar com s'ha "planificat" la TDT local: s'han creat demarcacions inexistents al territori, s'ha obligat a ajuntaments que no tenen res en comú a crear consorcis per a la gestió de canals públics, s'han planificat canals privats a comarques on no hi havia tradició de fer televisió local... i podríem continuar.
La TDT de pagament
Molta és la confusió que hi ha al voltant de la TDT de pagament (anomenada TDT premium) i de tota la TDT en general. Aquesta confusió està generada per diversos factors. Per una banda, cal parlar de la improvisació dels diversos Governs (i no només de l'actual) en tot allò referent a la comunicació. Per una altra banda, la manca d'interés que durant els últims anys ha tingut bona part de la societat en aquesta nova manera de veure la tele. De fet, encara es pot sentir allò de "quan ja no pugui veure la tele, ja em passaré a la TDT, però de moment ja estic bé". Per sort, això ja passa cap cop menys, però no ens enganyem, continua havent-hi gent que continua pensant que això de la TDT no va amb ells. Fins que es troben que no poden veure el partit de futbol....
No hem d'oblidar que la tecnologia evoluciona constantment i, per tant, estar sempre al dia és car (i quasi bé impossible). Per un moment deixem de banda la tele. Pensem en els cotxes: allò que avui són extres opcionals, demà són característiques de sèrie. L'airbag, els frens ABS, etc... van començar sent extres que pujaven, i molt, el preu dels cotxes, però que a poc a poc van anant integrant-se de sèrie. A dia d'avui, ni preguntem si un cotxe té àirbag: tots els porten.
Amb la televisió passa (i ha passat sempre) exactament el mateix. Per exemple: quan va arribar el color a la tele. Llavors, tothom tenia receptors en blanc i negre, però la televisió es continuava rebent correctament. Quan arribava l'hora de canviar de tele, doncs ens compràvem una de color, i tema solucionat. Ara fa 20 anys va començar a emetre el primer canal de televisió de pagament de l'Estat: Canal+. Per a sintonitzar aquest canal els abonats rebien un aparell que havien de connectar al televisor. Llavors, no recordo que ningú digués que els televisors que havíem comprat fins aquell moment deixaven de servir, perquè no podien rebre el Canal+ de pagament.
Per què ara alguns ens volen fer creure que els sintonitzadors que tenim a casa ja no serveixen? La TDT com a servei universal és oberta i gratuïta. I els descodificadors que tenim a casa continuen servint per a aquests canals. Els canals de pagament, o els d'alta definició (HD) són els extres, que a poc a poc anirem integrant als nostres televisors.
"Guaita quin troç de tele que m'he comprat!"
Va dir un, assenyalant la tele que s'acabava de comprar. Qui no ha sentit algun cop una expressió d'aquest estil? I és que el problema de la desinformació arriba fins al punt de comprar el televisor. Quan comprem un televisor (igual que un cotxe, un pis, o qualsevol cosa que tingui un cost important) ens hem d'informar sobre quines característiques té, quins extres incorpora, quins no, etc. El cas és molts l'únic que veuen són polzades... I és que el tamany, no sempre és el més important....
Com pot ser que hi hagi televisors de 42" per més de 1.000 euros quan es poden trobar altres de 600-700 euros? Doncs potser perquè el de 600 euros és un model bàsic i el de 1.200 té tots els extres. Si ens comprem el de 600 euros (i tenim tot el dret a fer-ho) hem d'assumir que estem comprant el bàsic i, per tant, quan arribin nous canals potser no els podrem veure.
Per exemple, en els últims anys s'han venut molts televisors plans de tipus HD-ready o Full-HD. Aquests televisors suporten imatges d'alta definició. Però aquestes imatges han de venir d'una font externa (un reproductor DVD-HD, una consola de jocs d'última generació...). Per a veure canals de TDT d'alta definició hem de buscar la inscripció "HD TV", els televisors HD-TV tenen incorporat un sintonitzador de TDT compatible amb els canals HD. Fins fa uns mesos, aquests eren més cars que els HD-ready o els Full-HD: l'HD-TV encara es considerava un extra.
Amb la TDT de pagament, passa una cosa semblant. Tots els televisors fabricats a partir del gener de 2008 han de portar un slot (ranura) de tipus PCMCIA, que permet connectar l'adaptador per als canals de pagament. Abans d'aquesta data, tot i que també hi havia, eren més cars....
Amb el temps, tots tindrem a casa televisors amb TDT d'alta definició i de pagament... Igual que ara tots tenim cotxes amb airbag. Qui tingui pressa, ja sap què li toca. I aquí cadascú és lliure de prioritzar les seves necessitats i les seves despeses.
Mariano Rajoy anuncia el no del PP a la TDT de pagament
Mariano Rajoy ha confirmat que "el Grupo Popular del Congreso votará en contra del decreto ley que abre la puerta a la TDT de pago". Un dels arguments principals per a la negativa del PP a la TDT de pagament és el fet que "la TDT de pagament implicaria que els aparells adquirits amb anterioritat ja no servirien per a aquest nou servei". I es queixa el sr. Fernández de desinformació? Per a desinformació, les paraules del seu "cap", el sr. Rajoy. Dir això equivaldria a què al seu moment se li hagués prohibit a Televisió Espanyola emetre en color perquè la majoria de televisors venuts fins a aquell moment eren en blanc i negre!!
Però... és legal la TDT de pagament?
Una de les crítiques que ha rebut el Govern ha estat la forma d'aprovar la TDT de pagament, via Decret Llei. A més, algunes operadores han denunciat que no es poden alterar les concessions de TDT, que són per emetre en obert, i modificar-les per a què es pugui emetre amb accés condicional. Com que ni sóc jurista, ni entenc de lleis, aquí us deixo un estudi que ha publicat l'advocat Jaime Rodríguez, especialista en mitjans de comunicació. Segons Jaime Rodríguez, aquest Decret Llei implica modificar de manera essencial les concessions de VEO TV, NET TV i LA SEXTA, "vulnerando los requisitos de la legislación de contratos de las Administraciones Públicas y, en particular, la exigencia de los principios de publicidad y concurrencia que presidieron el otorgamiento de tales concesiones", segons les paraules de Rodríguez.
El proper problema: l'antenització
Un problema del que no es parla tant i que sí ens afectarà a tots (al cap i a la fi la TDT de pagament és opcional) és el problema de l'antenització. A Espanya hi ha 6 operadors privats de TDT (Antena 3, Telecinco, Sogecable, Net TV, Veo TV i La Sexta), cadascun d'ells tindrà accés, un cop arribi l'apagada analògica, a un múltiplex TDT complet (equivalent a un canal radioelèctric). En l'actualitat ens trobem en una situació provisional, on els 6 operadors comparteixen quatre canals UHF, del 66 al 69. Però un cop se superi l'apagada analògica (2010) aquesta situació es trencarà i cada operador emetrà pel seu propi canal.
Què implicarà això? Doncs que apareixeran dos canals UHF nous (o més, si es reubiquen altres canals) pels quals haurem de modificar les instal·lacions col·lectives. És a dir, durant un temps ens quedarem sense alguns dels programes que ara mateix ja rebem perquè hauran ocupat un canal nou (que encara està per determinar), fins que tornem a adaptar les nostres instal·lacions (muntant mòduls per als nous canals) i així tornar-los a rebre.
Però encara hi ha més: el "dividend digital". S'anomena dividend digital a l'espai radioelèctric que quedarà lliure al passar d'un sistema analògic a un de digital. El sistema digital fa un ús més eficaç de l'espectre radioelèctric que no pas l'analògic. Així, un cop superada l'apagada analògica quedaran freqüències lliures que es podran destinar a altres usos. Doncs bé, el passat mes de juny, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio va anunciar com es regularà l'ús d'aquest "dividend digital".
Aquesta banda de freqüències (790-862 MHz) correspon al rang de canals UHF del 61 al 69. Per tant, abans de l'1 de gener del 2015 els múltiplex TDT que emetin per algun d'aquests canals (i són uns quants) hauran de situar-se en un altre lloc. Apa! Un altre cop a trucar l'antenista!!
Per a una propera entrada deixem el tema de si és necessària la TDT de pagament...
El periodista Octavi Saumell escriu aquesta setmana al seu blog sobre les televisions TDT públiques de la província de Tarragona. L'Octavi es qüestiona sobre el cost dels canals públics de televisió, el seu suposat servei públic i qui i com controlarà els continguts d'aquests canals:
Llegeixo avui al 'Diari de Tarragona' que la TDT pública costarà als tarragonins 1,4 milions d'euros. L'estudi es refereix als quatre consorcis que s'han creat en les deu comarques del territori tarragoní. Més enllà, però, dels números econòmics, que tampoc em semblen desproporcionats per una zona de 885.000 habitants, em venen al cap d'altres preguntes.
TAC12 es va presentar fa unes setmanes com la Televisió Pública del Camp de Tarragona. Concretament participen en el Consorci que la gestiona els Ajuntaments de Tarragona, Valls, Salou, Vila-seca, Torredembarra, Montblanc i Constantí, i la seva cobertura comprén les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà.
L'Ajuntament de Tarragona participa al Consorci de Gestió de TAC12 a través de la Conselleria de Comunicació, Participació i Societat de la Informació. La consellera, Begoña Floria, és, a més, la presidenta del Consorci. TAC 12 porta des del mes passat emetent en proves a través de la TDT i ha anunciat que començarà a emetre de forma regular a partir del setembre.
Per una altra banda, TECLA TV és la televisió IP promoguda per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona. L'EMMCT és l'eina de l'Ajuntament per a gestionar els mitjans de comunicació públics de la ciutat: l'emissora de ràdio (Tarragona Ràdio), el butlletí municipal (Tarragona Municipal) i ara, també, la televisió per Internet TECLA TV.
TECLA TV s'està anunciant com la televisió oficial de les properes festes de Santa Tecla. Així s'anuncia al facebook:
"Estem ultimant la programació de Tecla TV, la televisió oficial de Santa Tecla. Gràcies a la bona acollida que vam tenir l'any passat, repetim l'experiència pionera a Catalunya de televisió feta al carrer: dues pantalles gegants instal.lades als dos punts de màxima afluència durant les festes, al mig de la Rambla Nova i a la Plaça de la Font.
Retransmetrem en directe els actes més destacats de Santa Tecla, donarem veu al ciutadà i destacarem aquells establiments, botigues, associacions, entitats, que vulguin fer-se un lloc al cor dels nostres espectadors, profundament identificats amb la Festa Gran de Tarragona."
Llavors... Quina és la televisió municipal de Tarragona? Quin sentit té, en uns temps de crisi com aquests, estar promocionant des de l'Ajuntament dues televisions diferents? Per què la participació del consistori tarragoní al Consorci de Gestió de TAC12 es fa directament des d'una conselleria, i no, com seria més lògic, a través de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, que per alguna cosa hi és? De fet, l'EMMCT ha demostrat saber fer la seva feina (Tarragona Ràdio és una de les ràdios municipals catalanes més escoltades), per què no s'ha confiat en aquesta per a la representació del Consistori al Consorci de la TDT del Camp?
Aunque este tema no sea estrictamente local, he creído interesante añadirlo al blog, a ver qué pensáis...
El viernes pasado, 26 de junio, se emitió la última edición del despertador "No somos nadie" de M80 Radio. El programa fue retirado sin previo aviso. De hecho, los componentes del programa comentaron pasada más de media hora del comienzo del mismo que ese era el último de la temporada, que se iban de vacaciones, y que volverían en septiembre.
El caso es que a las 10:05, justo después de acabar, se les comunicó que el programa quedaba suspendido definitivamente y que el equipo, al completo, estaba despedido.
Y no sólo eso, pocas horas después había desaparecido cualquier rastro del programa de la web de M80: se había eliminado de la portada, de la parrilla de programación (y eso que a las emisoras les cuesta mantener actualizada la programación en internet), y la página de información del programa. Además, se ha protegido el acceso al blog de "No somos nadie", impidiendo que los oyentes podamos despedirnos del equipo de NSN. El blog era uno de los puntos de contacto más importantes del programa. Tras la emisión en directo se colgaban las secciones más interesantes, lo que permitía rescatarlas días más tarde. También servía de "feedback" entre el equipo y sus oyentes, manteniéndonos a todos en contacto.
No he podido evitar pensar que en poco más de un mes se cumplirán 10 años de la retirada de "La radio de Julia" de Onda Cero. Evidentemente son dos casos diferentes, pero hay muchas maneras de hacer las cosas, y en ambos casos se ha escogido la peor.
"No somos nadie" llevaba en antena desde el año 2002. Fue Pablo Motos el encargado de poner en marcha el programa. Desde el verano del 2007, cuando el equipo de Motos se pasó a la televisión con la edición diaria de El Hormiguero, le tocó el turno a Celia Montalbán como directora del espacio.
De momento no se han dado razones para la retirada del programa, aunque parece que la famosa "crisis" acabará siendo la culpable de todo.
Os invito a pasaros por el grupo de facebook donde nos reunimos los oyentes del programa. Desde el viernes por la tarde, cuando se conocío la noticia, no paran de llegar mensajes al muro del grupo. Si algunos de vosotros sois "facebookeros", aquí os dejo el enlace al grupo: Fans de "No somos nadie" M80 Radio (GRUPO OFICIAL)
En fin... Está claro que cada final de temporada se lleva por delante muchos programas de radio y televisión, unos mejores y otros peores. Pero creo que las formas nunca se deben perder, y siempre hay mejores maneras de actuar.
También quiero aprovechar para darle las gracias a todo el equipo de NSN que me ha levantado el ánimo cada mañana durante los últimos dos años, y en especial a Celia (a la que descubrí ya hace unos añitos, cuando empezaba, en el Ombligo de la luna de RNE). Celia, un beso muy fuerte para tí y para tu peque cuando nazca
Sergio Castro y Celia Montalbán, los presentadores principales del programa durante la última temporada
Y para acabar, el vídeo de despedida, que tuvieron que publicar en facebook, porque el blog ya se lo habían cerrado:
Fa ja més de tres anys es presentava Canal Català TV com una xarxa de televisions locals, amb els objectius de convertir-se en una televisió local, de proximitat i catalana.
Al començament les intencions semblaven bones. Cada dia, en prime-time, tenien un programa en cadena, heretat de l'antic Canal 50 Vallès, amb presentadors com Julià Peiró, Odette Pinto, Ramon Miravitllas, etc. Però amb el temps les coses van anar canviant.
Actualment, de Canal Català només se salva la programació local (de Tarragona), amb les mínimes finestres que la cadena els hi deixa per a emetre. La resta del dia, una bona part es composa de concursos telefònics (els anomenats call-tv) i, a les nits, programes de vidència. L'excusa que sempre han fet servir les cadenes per incloure aquest tipus de programes és el seu baix cost i els alts ingressos que aconsegueixen (per la poca inversió realitzada). Això té sentit si aquests ingressos s'aprofiten per a produir programes de qualitat... Però, i si no hi ha més programació que els Call TVs?
En els últims temps, Canal Català s'ha convertit en productora d'aquests tipus de programes, a través de la societat Mediacat 06. Gràcies a aquesta productora no només s'encarrega de la producció dels concursos i programes de tarot que s'emeten a la pròpia cadena, sinó que cada cop més, ven els seus productes a altres cadenes. Així, fa temps que el concurs que s'emet a les 3 de la tarda es fa en castellà per a que s'emeti també a través de Popular TV, la xarxa de televisions locals de la COPE. Aquest mes de juny també s'ha fet amb la producció del "Telecinco dígame" que s'emet al canal TDT nacional FDF-Telecinco.
Astro TV a VEO7
VEO7 també s'ha convertit en client dels programes de Canal Català, i no només dels concursos. Així, el programa de vidència i tarot Astro TV, que cada nit presenta Xavier Artiga a Canal Català, es realitza en alguns trams en castellà. Això permet la seva emissió simultània per Canal Català i pel canal nacional de TDT VEO7 (propietat del grup Unidad Editorial).
Què queda de les promeses inicials
Amb tot això, vull recordar de nou els objectius fundacionals de Canal Català TV: crear una televisió en català, de proximitat i de qualitat, que a més s'oposés a l'entrada dels grans grups comunicatius espanyols. Senyor Pedrazzoli, quan pensa complir amb aquests objectius?
(La imatge que acompanya aquesta entrada ha estat extreta del blog TenCuidado.es)
Amb aquesta entrada volem donar el tret de sortida al que serà l'espai d'opinió de la web fmTarragona.info. Aquest blog servirà per expressar l'opinió sobre tot allò relacionat amb la comunicació, especialment, la comunicació local a Tarragona.
La web continuarà funcionant com un espai centrat en la informació, mantenint l'opinió separada en aquest blog. Així doncs, us convidem a participar enviant comentaris a les entrades que s'aniran publicant. A més, tothom que vulgui podrà publicar les seves opinions, enviant-les a l'adreça de contacte que podeu trobar al peu de la pàgina. S'ha de tenir en compte que això és una web sobre comunicació i, per tant, els articles d'opinió han de girar al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació. I sempre, evidentment, amb respecte.
Sense més, només em resta donar-vos la benvinguda a aquest nou espai d'opinió que espero que sigui del vostre interés.
El darrer número d'un quinzenal de Tarragona obria la portada amb un titular d'impacte: "Atemptat contra la llibertat d'expressió a la Selva del Camp". Tot perquè el seu alcalde ha decidit fer complir la llei. Des de fa temps, una empresa de radio local té instal·lada una antena al municipi de la Selva, des de la qual emet a través de diverses freqüències. Cap d'aquestes emissores emet amb la corresponent autorització. I no només això, sinó que l'antena es va instal·lar després que l'Ajuntament li denegués la construcció. 
